LES FORMIGUES!

Trancas i Barrancas!

Hola a tots! i sentim la tardança!!

El nostre grup està format per: Sergi Aznar, Sara Garcia, Jordi Fernàndez i Alexandra Castro.

Al cap de moltes idees i moltes voltes, vam acabar decidint fer una investigació sobre la vida de les formigues, ho sabem tot sobre aquests petits éssers vius?

Per tal de començar amb el nostre projecte, era necessari trobar un formiguer on poguessin fer el seu cau i els seus túnels. Primerament varem decidir fer-lo nosaltres, però vam pensar que si els hi posàvem sorra i començaven a fer els túnels, quan la sorra es seques els túnels s’enfonsarien, així que buscant.... buscant vam trobar “El Hormiguero” el qual consta d’un gel especial, que serveix d’alimentació per les formigues alhora que realitzen les seves excavacions. Tot i que amb aquest format no podem veure la realitat de les formigues en el seu habitat, l’hem elegit per que creiem que es la forma mes eficaç de tenir un formiguer a l’aula, ja que no necessita manteniment. Tot i així contrastarem informació amb el grup de matí que també fan les formigues en format realista.

Un cop teníem el formiguer a les nostres mans, necessitàvem LES FORMIGUES!!! així que vam anar a la muntanya a la seva captura.

Vam poder agafar 2 formigues més grans i 7 de més petites.

Després de veure el què sabíem de les Formigues vam haver de formular-nos preguntes per poder fer el treball i respondre’ns les qüestions que ens sorgien i no teníem una resposta immediata:

- Només existeixen les formigues obreres i les reines?

- Si ajuntem formigues de diferents colònies, s’acabaran organitzant igualment?

- Acabarà sent una formiga qualsevol la formiga Reina?

- Quina són les parts de una formiga i per que serveix cadascuna?

- Com és una formiga per dintre?

Que està succeint en aquest moment?    

Tant sols han sobreviscut les dues formigues més grans. Havíem vist baralles entre elles quan les varem posar totes juntes, però no esperàvem aquesta reacció, la dominació del més fort (el més gran). Tot i així van guanyar les dues grans, que eren del mateix formiguer, i la resta de formigues més petites, i d’altres formiguers van morir, tot i que no vam veure ni com, ni perquè havien mort.

Per aquest motiu haurem de anar un altre cop a la busca i captura de més formigues, però aquest cop les agafarem totes del mateix tamany i del mateix formiguer.

Ja anirem veient doncs que anirà passant amb aquests petits bitxets.

OBSERVEM ELS SALTAMARTINS!

Bona tarda companys,

Divendres dia 21  vam tenir l’oportunitat d’observar els saltamartins morts a través de  la lupa binocular, tal i com us vam comentar en una de les entrades anteriors. L’objectiu que ens plantejàvem era observar directament les característiques físiques dels saltamartins i d’aquesta manera poder conèixer-los amb més exactitud i proximitat.

L’observació a través de la lupa binocular es va dur a terme un dia després d’anar al cdect on, si recordeu, ens van ensenyar a fer  observacions, amb la lupa binocular, a diferents éssers. Per tant, aquest fet ens ha estat de molta utilitat alhora de fer la nostra observació als saltamartins.

Què vam observar?

1.    Que tenen 6 potes i per tant, són insectes.
2.   Les seves ales tenen unes ratlletes negres formant unes xarxes. Són molt fines, quasi     transparents.
3.   Són de color marró fosc (creiem per camuflar-se.)
4.  Tenen pels al pit i a les potes.
5. Tenen dues antenes.
6. Mesuren des de 4 cm a 6 cm en la seva edat adulta.

Aquí us deixem una petita representació de tot el que vam observar:

     

En aquesta imatge podreu veure detalladament com és un saltamartí:

 

Mentre observàvem els saltamartins ens van sorgir moltes altres preguntes, d’entre les quals hem decidit indagar les següents:

1.   Per a què fan servir les dues antenes que tenen?  Creiem que pot tenir relació amb el medi, amb la respiració.
2.  Com es diferencien femelles i mascles? Creiem que, tal i com es diferencien els grills, és a dir per l’oviscapte.
3.  Si li tirem un saltamartí mort als grills se’l menjaran? El temps ens ho dirà..... Hem fet la prova!

Com podreu veure ens hem formulat les primeres hipòtesi abans de començar la nostra investigació a través de diferents fonts de documentació.

Us anirem explicant els resultats!

Una abraçada,

Els Saltamartins i en Pepito el Grill.

Els grills sense els saltamartins

Algunes reflexions a partir de la mort dels saltamartins:


D’una banda, tot i que els grills i els saltamartins s’assemblen, ja que tots dos pertanyen al grup dels insectes (ho sabem ja que tots dos tenen 3 potes a dreta i esquerra) sembla ser que no necessiten les mateixes condicions per viure.

D’altra banda hem pogut observar que l’alteració del medi no afecta de la mateixa manera per a uns i altres. En aquest cas, pel que fa als saltamartins ha afectat de tal manera que han mort, en canvi els grills han sobreviscut.

A més a més, ens hem qüestionat sobre la fragilitat d’aquests insectes:

Són menys fràgils els grills?





De moment pensem que sí (tot i que no sabem amb certesa la causa de la mort dels saltamartins), però ens ha cridat l’atenció que sempre que anem a alimentar-los i obrim l’habitatge, de seguida s’amaguen...

Tenen por els grills? I la resta d’animals? S’amaguen al igual que fa l’ésser humà quan vol protegir-se? Imaginem que sí, però tot i així, és curiós aquesta por recíproca que hi ha, ja que no a tothom li és agradable estar en contacte amb els grills (hi ha certa por, fàstic, angunia, etc), però es clar, això ells no ho saben...

Veure els grills copular és molt difícil, fins ara no ho hem pogut observar, però aquesta setmana és la primera vegada que veiem un grill femella en el ponedor que vam adaptar per tal de que aquestes injectessin els seus ous. Ara haurem d’esperar a veure si veiem algun ou, ja que tot i que les femelles els enterren, remouen el terreny diverses vegades i es pot veure algun ou que queda fora.

En entrades anteriors, vam presentar una nimfa (una cria de grills). En la nostra recerca d’informació vam trobar que es diuen així, però no sabíem el perquè. És degut a que els insectes quan neixen, poden passar per diferents estats:


En primer lloc trobem la metamorfosi, és a dir, quan neixen encara no tenen l’estructura de l’adult. Aquest cas seria, per exemple, el de les papallones, que passen de ser larves a capolls i finalment la papallona.

En segon lloc, trobem les nimfes, és a dir, quan neixen ja tenen la mateixa estructura anatòmica que tenen els adults però en petit. Aquest cas, és el mateix que el nostre, tot i que nosaltres no fem servir el nom de nimfa.  

Ja tenim en camí la tercera granota!

Durant aquesta setmana s’han continuat produint canvis en el nostre aquari. Un altre capgròs està apunt de convertir-se en granota. Ja té les dues potes del darrera totalment desenvolupades i les del davant estan enganxades al cos però apunt de separar-se’n.

Després de veure l’èxit que van tenir la patata i la pastanaga bullida, vam decidir que provaríem a posar hamburguesa bullida per comprovar si realment són omnívors. Doncs bé, no sabem si és perquè no han menjat ni un bocí d’hamburguesa o per que hem estat massa temps sense canviar l’aigua, però el cas és que es va tornar a podrir l’aigua.

Afortunadament no s’ha mort cap capgròs ni cap granota, però l’estat poc saludable que presentava l’aigua ens va portar a decidir que s’havia de canviar immediatament. Fins aquí tot semblava correcte però de seguida se’ns va plantejar un gran problema; no teníem l’aigua del bassal amb la que havíem canviat l’aigua anteriorment. Sobreviurien amb aigua de l’aixeta? I amb aigua mineral? Així doncs, vam decidir utilitzar aigua mineral, ja que vam pensar que l’aigua de l’aixeta seria nociva degut al clor i la calç. Desprès de quatre dies, els capgrossos i les granotes continuen sans i estalvis. Ja tenim una certesa: l’aigua mineral no és nociva.

Com que tampoc vam preveure que l’hamburguesa es podriria, no vam portar més menjar. Així que els vam deixar sense aliment durant tres dies. Avui hem comprovat que aquests animalets són molt resistents, ja que no mostraven cap símptoma de feblesa.

Per continuar amb les nostres comprovacions, els hi hem posat menjar de tortugues, a veure com reaccionen...

La peixera GUPPIS

La nostra actuació amb els crancs no va ser tan nefasta; encara en queda un de viu! No sabem el per què d’aquest fet ja que el tenim en les mateixes condicions que estaven els altres. Potser aquest cranc que queda va ferir als altres i els va matar? És possible que aquest cranc sigui autòcton i els altres fóssin americans? Quina cosa més curiosa. El fet és que el cran continua passegant-se per la peixera amb la seva passivitat.

Paral·lelament al cranc, tenim una peixera amb quatre guppys. Tres femelles i un mascle ja que per cada mascle es necessiten tres femelles. Són uns peixets molt petits. No tenim cap femella que estigui embarassada però ens qüestionem quant temps tardarà a quedar-se’n-hi. Com ho sabrem? Quines són les diferències que presenta la femella per saber que està embarassada?

Observant els guppys hem pogut veure com el guppy mascle ha crescut, sobretot la seva cua! És molt més gran i molt més colorida! Té això alguna cosa a veure amb l’edat del peix? És que està en període de reproducció?

Tornem a la qüestió de la mort dels 4 crancs i el per què 1 ha sobreviscut. Hem estat pensant i hem agafat com a referència un article de l’Iñaki Villanueva on parla de la importància de l’entorn, ja que la nostra hipòtesi és que l’entorn i l’adaptació al medi han estat claus en la supervivència del cranc. 

Per acabar aquesta setmana, a més a més de les preguntes que hem anomenat anteriorment, ens han sorgit d’altres com:

-          Com interaccionen els peixos amb el cranc?

-          Com reaccionen els guppys davant d’un objecte nouvingut a la peixera?

-          Al fons de la nostra peixera es diposita una pasta rosa, què és?

-         Hem notat que la peixera olora malament així que ens hem preguntat el següent: Quines són els ítems necessaris per a mantenir la peixera en bones condicions?

-          Pensant en l’alimentació del peix i llegint informació sobre com cuidar guppys, hem vist que poden menjar coses vegetals. Què passarà si els posem un tros d’enciam?

Doncs això ha estat la nostra setmana! Per cert, ens oblidàvem! Hem batejat el nostre cranc es diu Eugin! La setmana vinent els hi tocarà als guppys. 

LA SARGANTA ESTRENA CASA !!!

Després d’uns dies d’observació de la sargantana vam decidir fer-li un nou terrari. El motiu principal és perquè a les sargantanes, el que més els agrada és estar-se sobre les pedres. Un cop sabut això, vam decidir posar més pedres al terrari.

Al mateix temps, l’hi hem canviat el tipus de terra i l’hi hem afegit un tronc força gros. Amb aquests petits canvis, creiem que hem millorat molt l’hàbitat de la sargantana. D’aquesta manera, creiem, que millorarà la seva qualitat de vida ja que, quan es vulgui posar a parar el sol, cosa que els agrada molt a les sargantanes, ho podrà fer, i si en algun moment, es trobes amenaçada per algun motiu, també li resultarà més senzill poder-se camuflar.

Ara mateix, la nostra sargantana s’alimenta de grills, normalment  2 o 3 per setmana. Intentarem fer un petit video per veure com la sarganta es menja un grill però, no es gens fàcil !!!

Durant aquest temps, un dels canvis més rellevants que hem pogut observar, ha estat, la disminució de la seva activitat, degut a que quan comença a canviar la temperatura es preparen per començar a hivernar.

Us anirem informant !!!!  

DIA A DIA...

ELS NOSTRES TENEBRIS:

                               

ÉSSERS VIUS INTRODUÏTS EN UNA RECREACIÓ DEL SEU HÀBITAT NATURAL:

- Hem pogut observar que tots els éssers vius que vam introduir el primer dia segueixen vius a l’interior de la recreació del seu habitat natural, per tant podem dir que el seu hàbitat és adient.

- Observant que l’aliment que inicialment vàrem introduir ja no hi és, avui hem introduït de nou, concretament pa sec i observàrem exhaustivament per saber la quantitat d’aliment que necessiten i la seva temporalització.

- D'altra banda, observem que els cucs o pupes segueixen sota la terra mentre realitzen la metamorfòsi, per això l'escasa visió d'aquest éssers.

ÉSSERS VIUS INTRODUÏTS EN UNA CAPSA DE PLÀSTIC SENSE CAP RECREACIÓ D’HÀBITAT NATURAL:

- Hem observat que aquesta part de tenebris han format una espècie de material amb una textura sorrenca i de color marró fosc, amb una olor desagradable, hem extret la hipòtesi de que poden ser excrements.

- Cap tenebri ha començat la seva metamorfòsi, i pot ser degut a la falta de sorra i al no ser dintre d'un habitat apropiat per aixó.

OBSERVACIÓ DE CARACTERÍSTIQUES COMUNES:

- S’observa que diversos d’ells estan començant el seu procés de mutació concretament per l’estat de pupa.

- Degut al inici de la seva mutació, investigarem i analitzarem si necessiten un hàbitat concret en el moment d’aquesta transformació.

Després d'aquesta observació podem dir que l'observació i anàlisi del tenebris està sent un èxit, ja que totes les hipòtesis i investigacions estan donant bones i completes respostes!

US SEGUIREM INFORMANT!!!



Marxen uns amics per sempre.

La mort dels saltamartins ha sigut positiva perquè ens ha permès resoldre més preguntes i aprendre sobre les necessitats d’adaptació al medi que necessiten.

Com us vam comentar a l’última entrada, un cop fet el canvi de terrari dels Saltamartins, ens els vam trobar morts un parell de dies després. El següent dia d’haver-los separat dels grill ens vam adonar que hi havia tres saltamartins morts. Vam pensar que seria degut a:

•         La manca d'aliment
•         Falta de variació en l'alimentació
•         Les males condicions ambientals ja que, en el laboratori no entrava gaire sol.

Com us vam explicar a l'anterior entrada, ens vam preguntar quina havia estat la causa de la mort dels saltamartins:

Les noves condicions dels insectes (terra, humitat, temperatura, etc) són les adequades? (els saltamartins necessiten sol, els grills no)

GRILLS:

Si ara us parlem dels altres insectes que tenim, els grills, ens hem adonat que aquests quan canten mouen les ales. Fan com una frega i així emeten el soroll.

Aquesta observació ens ha semblat molt interessant perquè ens em fet preguntes com per exemple:

•    Per què es freguen quan canten?
•    Com és l'ala del grill per dins, quan la frega i emet un soroll?

-         

Són preguntes que algunes tenen resposta però d’altres no. Algunes són imaginatives perquè mai podrem saber, amb la observació, com creiem que és l' ala del grill per dins quan emet el cant.

D’altra banda, a partir d’haver llegit les experiències educatives que els altres companys han anat penjant en el fòrum hem adquirit nous coneixements i ens hem proposat tractar el tema de la reproducció, ja que era un ítem que encara no havíem tractat.

Per a dur-la a terme hem anat recol·lectant informació i hem vist que per portar a la fi una reproducció dels grills necessiten uns “posadors”, aquests posadors consisteixen en col·locar un recipient amb sorra i aigua, ja que ha d’estar humit. I en aquests posadors és on els grills han de pondre els seus ous. 

A partir d’aquest moment canviem la nostra mirada i l’enfoquem en la observació i l’estudi dels grills. I ens fem preguntes de caire més imaginatiu - que passaria si....

A la propera entrada us explicarem el què hem observat a través d'una  lupa binocular com la següent.

Ja tenim dues granotetes!

Durant aquesta setmana hem pogut observar que l’aigua de l’aquari s’ha mantingut més neta que la setmana anterior ja que la matèria orgànica no s’ha podrit perquè prèviament l’hem bullida, per tant, no es fermenta i no afecta a l’aigua.

Per alimentar els nostres capgrossos els hem donat pastanaga bullida, la qual ha tingut molt d’èxit. La vam dipositar a l’aquari divendres passat  i dilluns ja no en quedava ni una mica.

El primer que hem fet avui només arribar ha estat canviar-los l’aquari, n’hem buscat un de parets més altes perquè ens hem trobat amb dues granotes una d’elles molt moguda i pensem que amb l’aquari anterior es podria  escapar.

Avui els hem portat patata bullia i sembla a ser que també els agrada molt perquè tota l’estona
estaven a sobre menjant-se-la.

Una altre punt a destacar és que pensem que tenim dues granotes de diferent espècie o bé una és una granota i l’altra un gripau.

Una és d’un  color més fosc i és més gran, el tampany segurament ve donat a que la granota té una setmana més de vida, i per tant ha pogut créixer però el color segueix fent-nos pensar que no són iguals.

També creiem que són diferents pel seu estat, ja que una no para quieta i l’altra gairebé no es mou.

Ara ens toca esbrinar les diferències entre aquests dos éssers vius i més endavant espero que us les puguem explicar.

La sargantana!

Hola a tots som el grup format per l'Albert Borras, la Anna Cid i el Robert Escribano, el nostre grup de treball es centrara en la observació d'una sargantana.
Quan va començar aquesta experiència el nostre grup va pensar primerament en fer un seguiment d'unes tortugues, però al final vam decidir de fer el seguiment d'alguna especie més autòctona com és el cas de la sargantana!

     Aquest és el terrari on viu la nostra sargantana


Trobar-la no va ser fàcil, però al final ens vam sortir i en tenim una de ben maca.
Un cop vam tenir la sargantana, vam parlar amb un biòleg per tal de que ens donés alguna indicació per tal de construir un bon terrari, per imitar el més bé possible el seu habitat natural.
Ens va dir que el més important és que hi hagués sorra o terra, pedres.També fulles o troncs per poder-se camuflar o amagar en moments donats.
Des de llavors ens hem fet una serie de preguntes per al nostre treball, són les següents:
-Quants tipus diferents de sargantanes existeixen?
-Que mengen les sargantanes ?
- Perquè se'ls i pot trencar la cua tant fàcilment i els i torna a créixer?
- Com és que hi ha sargantanes de diferents colors? Ha que és degut això?
- Quina diferència hi ha entre una sargantana i un llangardaix? Ja Que tots dos rèptils són molt semblants i molta gent els confon.

                         La nostra sargantana medeix 12'5 cm

Quan anem desenvolupant el treball, anirem centrant més en algunes de les preguntes que ens han sorgit. Veure'm com es porta la sargantana!
Salutacions!

Tornem del cap de setmana i anem a veure el nostre terrari.

Quan arribem ens sorprenem! D’una banda, observem que tots els grills estan amagats a sota d’un tronc que vam posar dins el terrari i, a més a més, no cantaven; pel que fa als saltamartins, veiem que no es mouen i semblen mig moribunds.

En aquesta fotografia podeu observar l’estat dels saltamartins:

D’altra banda, observem (amb alegria) que hi ha un membre més a la família dels grills. És de color marró i mesura uns 3 mil·límetres. 

 A partir d’aquí ens surten les següents qüestions:

-          Els hem alimentat de manera adequada?

-          S’han amagat els grills per por als saltamartins?

-          Estan malalts els saltamartins?

-          Les noves condicions dels insectes (terra, humitat, temperatura, etc) són les adequades?

-          Per què no canten els grills?

-          Els ha afectat el fet de no haver netejat els seus excrements?

Per tal d’esbrinar si la convivència entre ambdós insectes “no” és bona, decidim crear un altre terrari amb les mateixes condicions (de moment) que el creat inicialment per tal de separar-los i veure si hi ha alguna millora.  Tot i així, el resultat no va ser gaire bó, perquè, tal i com us explicarem a la propera entrada al bloc, ens nosres saltamartins es van morir.... Això ens ha servir per a redissenyar la nostra investigació, ara ens fem altres preguntes i podem observar les característiques físiques dels saltamartines més properament.

En aquesta fotografia us fem un abans del què ens vam trobar al nou terrari:

 Respecte als aliments, observem que s’han menjat l’enciam, les galetes de blat de moro i l’aigua que els havíem donat, per tant decidim mantenir la mateixa dieta. 

Pel que fa al sexe, ens vam posar en contacte amb un noi que vam conèixer en un fòrum d’insectes...) i ens va dir que, tant pels grills com pels saltamartins, ens hem de fixar a la part abdominal i podrem veure que les femelles tenen una espècie d’agulla per on injecten els seus ous. 

A la propera entrada tratarem de donar resposta a algunes de les nostres preguntes i us explicarem quin ha estat el procediment a seguir desprès de la mort dels nostres saltamartins!

Salutacions,

NO DEIXEM D'OBSERVAR-VOS...

Ja ha passat una setmana més d’ençà que vàrem crear l’entorn als nostres éssers vius.

Durant aquests dies els hem ruixat lleugerament amb aigua, per tal de poder adequar les seves condicions vitals.

En primer lloc, hem pogut observar que els nostres tenebris han augmentat notablement la seva mida.

En segon lloc, ens hem adonat que aquells que vam deixar al terrari ( ¾ parts ), només en vèiem alguns, ja que la resta es troben amagats sota terra.

En tercer lloc, hem constatat que s’han menjat tot el seu aliment.

En quart i últim lloc, indicar que encara no hem presenciat cap metamorfosi completa, però si alguns canvis denotatius com poden ser el color, la forma... D’aquesta manera, intuïm que estan iniciant la seva transformació des de larva a pupa, per finalment esdevindre escarabats.

Tenint en compte les nostres últimes observacions, podem pensar que els nostres tenebris ja estan experimentant canvis que per a nosaltres encara no són visibles perquè es troben ocults.

Per finalitzar ens agradaria comentar amb tots vosaltres una anècdota d’allò més sorprenent. Un dels tenebris va ser trobat fora del seu hàbitat natural. Encara no entenem com va poder sortir i se’ns ha plantejat una nova pregunta: va fugir per què les condicions del terrari no són les òptimes?