Els crancs van morir degut a: (Suposicions)
- Estrés del viatge
- No-adaptació al nou hàbitat
- Manca d'aigua
Quan vam veure la tragèdia, vam pensar que potser que penséssim una alternativa per si el darrer cranc també passava a millor vida. Llavors va ser quan vam decidir observar també els Guppys.
A mida que les setmanes han anat passant hem anat desgranant la informació dels diversos recursos i fonts que ens envolten: (Web Gencat, ADEFFA - Associació per la Defensa de la Flora i Fauna Autòctona, documentals televisius, xerrades amb amics coneixedors de l'entorn on vam capturar els crancs...) Després d'uns quants dies ens vam adonar d'una cosa de vital importància que havíem passat per alt. Després de visionar diverses vegades els vídeos enregistrats del dia de la captura, vam arribar a la conclusió que sense saber-ho que havíem agafat crancs de dos tipus diversos. Dos dels exemplars eren de tipus cranc senyal.
A continuació en mostrem una imatge:
Això ens va obligar saber més del cranc senyal. Vam descobrir que aquest cranc era el portador d'uns fongs anomenats Aphanomyces astaci i Aphanomyces leptodactylus que són els responsables de la afanomicosi Tot llegint i comparant les diverses fonts també vam descobrir que el cranc americà vermell era immune a aquest fong i de fet també en portava d'altres. Cal destacar que vam esbrinar que aquests crancs són molt territorials i el cranc vermell americà és, a més a més molt agressiu.
Per tant podem concloure investigació dient que el cranc vermell va ser el causant de les morts dels seus companys d'habitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario