El fet de fer-nos preguntes constantment a l’hora d’observar els grills, ens ha fet adornar-nos que estudiar-los comporta desenvolupar una mirada complexa al voltant d’aquests, ja que no només ens podíem fixar en un tret, sinó que hi havia altres aspectes que feien que aquesta característica existís com a tal. Per tant, sempre que ens centraven en un aspecte ens adonàvem que havíem d’observar alhora l’entrellat d’aquest ésser i les relacions que comporta.
Creiem que aquest fet és comú a l’estudi de qualsevol altre ésser, ja que tots ens trobem dins un cercle que intercanvia matèria, energia i informació amb el nostre entorn. Així doncs se’ns fa molt difícil observar un ésser viu sense tenir en compte la interacció que existeix amb el que l’envolta i alhora com aquest conseqüentment es transforma. Tot i que tenim present que hi ha trets característics a tots els éssers vius, també ens hem adonat que probablement no tots tinguin la mateixa manera de interaccionar amb l’ambient, ni que presentin les mateixes formes d’organització.
Com a futurs mestres creiem que aquest treball ens serà d’utilitat per diferents aspectes:
En primer lloc, creiem que aquest treball pot canviar la metodologia pel que fa a l’estudi dels éssers vius a moltes de les aules actuals, ja que conviure amb un ésser viu a l’aula ens permetrà observar-lo des de la seva complexitat i des de les seves relacions amb l’ambient i podrem deixar de banda unes estructures estàtiques definitives.
En segon lloc, tenir un ésser viu a l’aula i poder observar-lo ens pot permetre anar més enllà i poder relacionar totes les observacions fetes, és a dir, no quedar-nos amb l’observació com a tal, sinó trobar la interrelació que es desprenen de cadascuna d’aquestes. Creiem que és en aquest context on els alumnes poden arribar a desenvolupar un aprenentatge significatiu dels éssers vius.
En tercer lloc, considerem que tenir un ésser viu a l’aula ens permet fer-nos un altre tipus de preguntes que fomenten la imaginació, tal com assenyala Pujol, R.M. i Espinet, M. (2004), aspectes com: què passaria si...? si posem aquest aliment com afectarà al nostre esser viu? Com ho fa per saber amb qui s’ha d’aparellar? Com potser que no creixi si li hem donat menjar?, entre d’altres. A més a més, no podem deixar de banda que un dels aspectes més rellevants és que podem trobar algunes de les respostes a través de les nostres vivències directes i en primera persona amb els éssers vius. Amb la qual cosa creiem que es fa molt difícil des del buit de les pàgines d’un llibre de text (tot i que aquest es pot fer servir com a una eina més a l’hora de cerca informació).
En quart lloc, no podem deixar de banda la importància que es desplega de l’observació d’un ésser viu pel que fa al respecte i l’estima vers la natura tal i com assenyala Villanueva, I. (2008) en la seva experiència educativa “Comprendre la vida en algun dels seus aspectes”.Creiem que el fet de conviure amb un ésser viu responsabilitza els alumnes de la seva cura i fomenta la conscienciació de la importància que aquest ésser rep en la natura.
Finalment, creiem que per tal d’estudiar un ésser viu no cal estudiar-lo des d’una altra realitat, sinó que com hem fet en aquest treball podem tenir el nostre ésser viu a l’aula, ja que ens permetrà activitats d’aprenentatge que proporcionin una mirada directa als nostres alumnes amb els fenòmens de la vida dels éssers vius.
Com a conclusió, creiem que el fet que els alumnes vagin construint una experiència compartida afavoreix el compartir descobertes, buscar possibles solucions i explicacions als fenòmens i des del nostre parer el més important, permet que entre tots es puguin enriquir dels diferents punts de vista que aquesta experiència pot comportar, tal i com hem experimentat nosaltres al llarg d’aquesta vivència.
Aquí donem per finalitzades els nostres comentaris en aquest blog. Gràcies per compartir amb nosaltres les vostres intervencions!!!
Salutacions,
No hay comentarios:
Publicar un comentario