Durant aquest dies de convivència amb la
nostra sargantana vam tenir una inquietud. Volíem veure com la sargantana
reaccionava quan se l’enfocava amb una llum.
Aquest experiment, l’hem fet de dues maneres:
1.- Mitjançant una càmera de fer fotos amb el flaix
activat
2.- Col·locant-hi una llum d’escriptori
Nosaltres, creiem que durant el primer
experiment la sargantana tindria por, pensàvem que de seguida que comences a
veure els diferents rajos de llum, s’espantaria i s’amagaria. En canvi, en el
segon experiment, al ser una llum fixa, creiem que no s’espantaria, creiem realment, que no s’immutaria al veure-la.
El primer experiment consistia en fer un
seguit de fotos a la sargantana amb el flaix activat per veure com reaccionava
als rajos de llum intermitents de les fotos. El resultat, per part nostra,
sorprenent. La reacció de la sargantana no era pas la que nosaltres havíem
previst. Ens va sorprendre perquè la sargantana es quedava mirant fixament a la
càmera sense moure’s ni un pèl. Tot i que no sabem el perquè d’aquesta reacció,
nosaltres creiem que estava espantada, ja que mentre es mirava la càmera sense
moure’s i amb els ulls ben oberts, com pensant...aquí passa alguna cosa...val
més que no facis res...
Després d’aquest primer experiment, la vam
deixar que es calmés i tot tornés a la normalitat i a l’endemà vam procedir a
fer el segon experiment.
En aquest segon experiment, la nostra
predicció era una mica més encertada. Primer li vam posar la llum d’escriptori
encesa davant seu, i la vam deixar una estona. Després quan vam tornar, la vam
trobar ben estirada davant de la llum, la seva posició era molt diferent a la
primera, en aquest cas, estava com més relaxada.
Després, vam creure, tot i que potser ens
eqívoquem, que aquesta reacció era molt normal perquè a les sargantanes els
agrada molt estar al sol, és a dir, els agradar les altes temperatures i estar
calentes. Per això vam creure que era normal perquè, al cap de tenir la llum
encesa una estona, feia que hi hagués una mica més d’escalfor, i per tant,
davant de la llum s’hi trobava més a gust.
A partir d’aquesta experiència, cada dos o
tres dies, la posem una estoneta al sol o davant d’una llum perquè agafi la
temperatura que a ella li agrada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario